Un carnaval diví

Una deesa grega. en mig del carnaval de Venècia, a la recerca d’aventures.

El vell pensava

Un vell reflexiona sobre el temps de pau en el que ha viscut la seva generació.

Tal com deia l’àvia…

Una nena petita escolta les dites que les amigues de l’àvia utilitzaven. Quan les recorda, de gran, prenen un nou significat.

Artur, hem de parlar

Fa dies que ho penso i ja ho he decidit: li he demanat al jardiner que talli la morera que hi ha al mig de l’eixida.

Un mariner enyorat *

(*) Aquest conte ha guanyat el premi Narrativa a la Mostra Literària Mn. Pere Ribot, edició 2021. —Senyor Roldós, disculpi que el molesti, però l’Almacén de Novedades Iluro no han pagat la darrera comanda de peces de percala. És el segon cop que s’endarrereixen. —Ho deuen passar una mica just, Anselm. Hem de tenir paciència….

Llegir més

Buidor

Asseguda sobre la duna, prop d’on trencaven les onades del Canal del Nord, la Clara mirava l’espectacle. Sola i buida. Uns núvols, de diferents tonalitats de grafit, canviaven de forma i color. Els feia córrer un vent, que a casa seva n’hi deien Tramuntana, però desconeixia quin nom estrany li donarien aquells pescadors d’Irlanda. Doblegava…

Llegir més