—I li han posat unes amígdales de recanvi?

            —No! I ara! Les treuen perquè les tenia infectades i prou.

            —I per què serveixen les amígdales? Si les treus i no passa res, potser és que són un component mal dissenyat o inútil. Si fossin externes podria pensar que us les posen per fer bonic. El concepte estètic he entès que per a vosaltres és important. Però, les circumstàncies íntimes en les quals l’amígdala té un paper d’estimulació sexual, com uns pits prominents, o d’atracció visual, com uns ullassos d’un blau turquesa…, francament, no les veig. Algun cop obriu tant la boca com per lluir-les? Les teves amigues, Clotilde, han alabat les amígdales de la teva filla, o alguna de les teves parelles (sempre em meravella que n’hagis tingut un munt!) t’ha dit: “Clotilde! Les teves amígdales em tornen boig! Especialment la dreta, que és més rosadeta”?

—1000-i-U! Costa d’explicar-te coses senzilles. Mira, noi, les amígdales, si fan nosa, te les treuen i tal dia farà un any.

—Al cap d’un any celebreu l’extracció de les amígdales? Feu una festa o ve a ser tipus funeral?

—Cada cop ho emboliques més. Ni funeral, ni festa. “Tal dia farà un any” és una manera de dir que ens n’oblidem per sempre del tema i…, a córrer!

—Ah! Entesos. Aneu corrents a registrar la incidència abans d’esborrar-la de la ment.

—1000-i-U, haig d’acabar de fregar la planta i em sembla que, tal com ho portem, avui no ens aclarirem. Marxo a les dues de la matinada i encara no m’hi he posat.

—T’ajudo?

—Pots fregar tu els despatxos de la dreta i jo frego els de l’esquerra…

—I tant. Quin programa de neteja vols? Aspiració, fregat i polit amb cera? O polit amb cera sintètica Mix-35WQ per a un aspecte mirall?

—Fregat i a la via!

—Metro, rodalies, trambaix?

—Fregat, fregat i prou, 1000-i-U. Fregat. Un programa senzill de fregat. Entès?

—Evidentment que t’he entès. Fregat. Procedeixo. Calculo 87 m² amb cinc espais diferents i trenta-nou elements de mobiliari que ocupen un 12,5 % de l’espai útil. En 72 minuts ho tindré fregat.

La Clotilde s’allunya del 1000-i-U mentre posa els ulls en blanc i parla baixet per a si mateixa:

            —Què diantre faig jo parlant amb un androide i explicant-li l’operació de la nena? M’ho haig de fer mirar. És que el 1000-i-U és tan educat i servicial que m’oblido que és una màquina. Les màquines no són tan llestes com nosaltres, que som capaços d’entendre coses complexes.

            La Clotilde empeny el carro amb tots els estris de neteja, es posa els auriculars del MP3 i cantusseja Como una ola, sense por. Els despatxos a la nit estan buits i a ella li agrada cantar mentre escolta música i treballa.

            Una hora i dotze minuts més tard escolta el sorollet que fa el 1000-i-U mentre es desplaça. La Clotilde es treu els auriculars, se’ls posa a la butxaca i es gira per veure’l arribar.

            —On vas tan carregat? Què portes?

            —No m’has definit la cerimònia de les amígdales de la teva filla. Per si un cas porto un ram de flors i cava, per celebrar, i un paquet de Kleenex i col·liri pel supòsit que toqui plorar. A la cerimònia de la teva filla no li ha de mancar res.

            La Clotilde s’abraça a l’androide.

            —1000-i-U, és que et fas estimar!