Un mariner enyorat *

(*) Aquest conte ha guanyat el premi Narrativa a la Mostra Literària Mn. Pere Ribot, edició 2021. —Senyor Roldós, disculpi que el molesti, però l’Almacén de Novedades Iluro no han pagat la darrera comanda de peces de percala. És el segon cop que s’endarrereixen. —Ho deuen passar una mica just, Anselm. Hem de tenir paciència….

Ho deia l’horòscop

Just quan estava a punt de caure en un decandiment que el podia portar a emmalaltir, li van oferir una feina amb un bon sou i excel·lents perspectives de futur. N’estava orgullós: en època de pesta era molt difícil aconseguir-ho.             La divina providència, va agrair la sogra, mentre mirava al cel i se senyava.              Quina sort que has tingut, pare!, exclamà…

Vull orxata

—On anem? —On vulguis, reina. —No comencem, Albert. Sempre soc jo la que diu on anem i què fem. Va! Se suposa que els xicots porteu la iniciativa. —És que a mi m’és igual on anem. On tu vulguis ja m’està bé. L’Albert, amb cara de demanar clemència, no tenia ni ganes de discutir ni…

Buidor

Asseguda sobre la duna, prop d’on trencaven les onades del Canal del Nord, la Clara mirava l’espectacle. Sola i buida. Uns núvols, de diferents tonalitats de grafit, canviaven de forma i color. Els feia córrer un vent, que a casa seva n’hi deien Tramuntana, però desconeixia quin nom estrany li donarien aquells pescadors d’Irlanda. Doblegava…

Notícies d’ultramar

Unes cartes del segle XIX serveixen a la Montserrat per cercar emocions fora del seu món.