L’home duia el somriure enganxat al bigoti junt amb aromes del cafè que havia compartit amb la dona.

A la feina, un company li va comentar, alarmat, els titulars del diari: malalties, atur, corrupció, injustícies… No era possible sobreviure a tanta maldat. L’home, esgarrifat, va tocar-se la cara amb una mà. Sí, encara hi era, tot i que dissimulat: els somriures enganxats amb petons no marxen a la primera.