Enganxat


L’home duia el somriure enganxat al bigoti junt amb aromes del cafè que havia compartit amb la dona.

A la feina, un company li va comentar, alarmat, els titulars del diari: malalties, atur, corrupció, injustícies… No era possible sobreviure a tanta maldat. L’home, esgarrifat, va tocar-se la cara amb una mà. Sí, encara hi era, tot i que dissimulat: els somriures enganxats amb petons no marxen a la primera.

2 comentaris Digues la teva

  1. Jordi ha dit:

    Bonisim!

    Jordi Ametller

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Gràcies!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.