Les oracions causals


La senyora Olivella, baixa i molsuda, amb els llargs cabells grisos recollits en un monyo perfectament construït, tenia una pitrera magnífica i un coll curt que quedava amagat per una papada que li donava un aire majestuós. Es bellugava per l’aula amb parsimònia, com si del balanceig del seus andamis li depengués l’estabilitat del pentinat, o si, en accelerar la cadència, hi hagués el perill de perdre la dignitat absoluta que emanava de la seva persona. S’acostà a la pissarra i va escriure un exemple d’oració causal: “La Maria va anar a comprar pèsols perquè a la seva tia li venien de gust per sopar”.

Està bé això dels exemples —pensava l’Elvira. Eren com històries molt curtetes i li agradaven. Les utilitzava com a enunciat per ajudar a passar l’estona. Que amable que era la Maria amb la seva tia! Vivien juntes? La Maria potser anava a veure la seva tia que s’estava sola a casa i per això li feia alguns encàrrecs. No calia que estigués malalta, la tia. No era pas l’àvia de la Caputxeta. Potser era com la senyora Olivella però més velleta i s’estava asseguda en un balancí i tapada amb una manta sobre els genolls. Quina alegria que tindria en veure arribar la Maria amb els pèsols! —A mi també m’agraden; espero que hi posessin botifarra, com els que cuina la mare. La botifarra no és gaire literària. En els contes i les novel·les no se’n parla gaire sovint, de botifarres. Tan bones com són. Quan sigui gran, escriuré una història sobre botifarres.

L’exemple següent que la senyora Olivella va escriure era: “Les fulles dels arbres cauen perquè ha arribat la tardor”. No era tan interessant, però s’imaginava una nena tota vestida de color torrat fosc, amb una bufanda taronja voleiant pel vent. Aquella imatge la recordava d’un llibre de francès de quan era molt petita. Era ben bé la representació de la tardor. Hi havia fulles que ballaven per sobre del cap de la nena. Un casquet taronja mig amagava unes trenes que també feia volar el vent. La nena anava a casa seva; es veia una casa petita amb fum que sortia per la xemeneia i un camí quasi tapat de fulles grogues i marró. Estava contenta. Si començava a nevar ella ja seuria amb la seva família prop de la llar de foc i segur que la mare li hauria fet xocolata calenta. Olor de fusta cremant i aroma de xocolata.  No tinc clar de què parla la nena amb la mare. Té germans? No. No em vull atabalar amb quin caràcter tenen ni què diuen. Jo què sé què diuen els nois! Només parlen de jugar a futbol. El pare està a punt d’arribar. Deixem-nos de melodrames. Són una família reduïda però feliç. Un gos petit remena la cua. Si la casa és petita un gos gran els engavanyaria. Com es diu, el gos? Això és difícil i requereix reflexió.

Qui vol sortir a la pissarra?

La Puigreig s’aixecà diligent i agafà el guix amb entusiasme. L’Elvira respirà alleugerida; en aquell mateix moment no sabia de què parlava la senyora Olivella. —Potser que escolti una estona per fer-me’n una idea general—. Es recolzà sobre la seva taula i tirà el cos endavant amb la mirada atenta a la Puigreig. —Encara parlen d’oracions causals. Quina fixació! Ja havia quedat clar fa estona. Sembla impossible que donin tantes voltes al mateix tema… Mira que n’és de rata sàvia, la Puigreig. No puc entendre com és que li agrada tant sortir a la pissarra. Avui s’ha posat mitjons llargs. Ja és estrany. Normalment els porta blancs i curts, com quan teníem cinc anys, i això que ja té pit. Molt de pit. Deu fer trampa i es posa sostenidors amb cotó fluix a dins. Segur que sí. Quan juguem al pati li donaré una empenta, com per accident, i miraré de fer-li caure el farciment. No pot ser que tingui aquestes metes i jo sigui plana com una post. La Riverola tampoc en té. Però la Riverola fa un metre i escaig i pesa quaranta quilos. No té ni tripa ni moca. Ella no compta. La Puigreig acaba de fer alguna cosa a la pissarra que no interessa ningú i torna a seure al seu lloc—. L’Elvira se la mirà pensant en l’actuació pendent del pati.

Llegiu el text i analitzeu-ne les oracions, —indicà la senyora Olivella.

L’Elvira obre el llibre i es fixa en la paraula: “Salterio”. Què vol dir? Mira el diccionari. “Salterio: libro canónico del Antiguo Testamento”. Més avall hi veu “Salto”. Aquesta paraula sí que te coses interessants: “con pértiga, de altura, de caballo, de carnero, de la garrocha”… I hi ha dibuixos! Al de la “garrocha” hi ha un gravat de Goya. Sort dels diccionaris! L’Elvira sempre tenia el de francès, el de llatí i un petit enciclopèdic, en el calaix. L’enciclopèdic tenia plànols i permetia fer viatges seguint rutes que passaven per ciutats com Tashkent, Kiev, el desert de Gobi…, que, per cert, sempre havia pensat que els deserts eren amb sorra i calor i aquest era gelat. 

Les que no tingueu acabada l’anàlisi de les oracions, porteu-me-les dimecres.

Quines oracions? —l’Elvira aixecà el cap i tancà el mapa de Mongòlia—. Encara continuen amb les causals? Pesats!

La senyora Olivella avançava lentament com una reina que s’apropa als seus súbdits, amb la mirada fixa en l’Elvira.

I afegiu-hi quatre exemples nous.

Abans d’aixecar-se de la cadira, mentre endreçava les llibretes dins la cartera, l’Elvira rumià i feu quatre ratlles sobre un paper:

1) M’ho diu a mi perquè es pensa que no escolto.

2) Com que veu que bado, insisteix.

3) No cal que insisteixi, que ja l’havia entès.

4) La meva comprensió no merma pel fet que m’avorreixi a classe .

Apa, feina feta! A berenar.

4 comentaris Digues la teva

  1. Rita Udina ha dit:

    Hahhahaa… deliciós!!!
    Segur que la van suspendre per insolent. Hi profes molt injustos!
    hahahahah

    Liked by 1 person

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Això es pot explicar en un altre conte…

      M'agrada

  2. Oriol Vergés Mundó ha dit:

    Molt divertit i em sembla ben escrit per la manera d’enllaçar idees ben diferents. Com tens la possibilitat d’editar tots els contes?

    Enviat des de una tauleta Samsung

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Gràcies! Tinc pendent converses amb la nostra amiga comú. En parlem!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.