La màgia dels focs


Immenses estrelles verdes ocupaven el cel per sobre del meu cap. Ara eren vermelles! Unes palmeres grogues amb milers de llums creixien i es fonien com un miracle. Trons i espetecs. Una forta olor de pólvora m’entrava pel nas. La por anava creixent. El cel segur que s’esberlaria amb tots aquells bramuls i tremolors. El gran sostre negre, allunyat, que tenia enganxats els núvols i la lluna es desprendria, esquinçat a trossos, i cauria sobre meu.

Em vaig anar acostant al pare fins abraçar amb força un camal dels seus pantalons. Ell em mirà des de la seva alçada imponent.

—No tinguis por. Són petards. Vine! —m’agafà per sota els braços i m’abraçà. Amb el cap arraulit entre el seu coll i la camisa, vaig tancar els ulls. M’acaronà els cabells i em feu un petó.

—Però mira, cuca. Mira quants colors que surten d’aquests coets. Són com pinzells molt grans que pinten el cel.

Sense desenganxar el cap de la seva espatlla, vaig girar-lo una mica i, de cua d’ull, vaig guaitar el castell de focs. La por havia marxat. El pare em duia a coll i allà res no podia passar-me. Ell era la seguretat, el confort: ell feia que els monstres desapareguessin de la meva cambra només en entrar a desitjar-me bona nit. Sí que eren bonics aquells llums sorollosos de tots colors.

Quan es van acabar, una gentada marxava de la platja enmig de la foscor i el fum. El pare se’m posà a collibè perquè no em trepitgessin i vam anar passejant fins a casa.

—T’han agradat els focs?

—Ara sí. —Em vaig tirar endavant; amb els braços m’agafava fort al cap del pare i recolzava el meu, girat de costat, sobre els seus cabells.

A la mateixa platja, miro enlluernada la cloenda de la Festa Major: un piromusical espectacular. Els colors canviants del cel es reflecteixen sobre el mar. Olor de pólvora, soroll i la gent aplaudint quan la combinació de coets  és especialment encertada. Quants anys he mirat els focs artificials amb la meva parella, els fills, amb amics, els nets… És un autèntic espectacle dels sentits. No em fan por. Tampoc tinc por d’enyorar-te, perquè sempre m’abraces.

Un comentari Digues la teva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.