Vés al contingut

Contes i lectures

Blog per a lectors de contes curts

  • Inici
  • Premsa
  • Segueix el blog
  • Contacte
contes

Protegit: Coach

Publicat per Eulàlia Armengol el 20 de Mai de 201921 de gener de 2020

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Comparteix-ho

  • Click to share on Facebook (Opens in new window)
  • Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
  • Feu clic per enviar un correu electrònic a un amic (Opens in new window)
  • Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)
  • Feu clic per imprimir (Opens in new window)

Navegació d'entrades

Entrada prèvia Una senyora ben vestida
Entrada següent Un punt de llibre

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 473 other followers

Follow Contes i lectures on WordPress.com

Instagram

Regalar llibres és regalar històries, coneixement, finestres obertes al món.
Vacances en una masia aïllada a 1000m d’altura. Els dos nets, de 2 i 5 anys fent comentaris sobre la seva visió del cosmos. Un reconeixia petjades de dinosauri pel camí i l’altra cercava unicorns petits. Durant l’esmorzar recomanaven amb insistència que aixequessim els peus perquè els taurons no se’ns mengessin les cames. Les masies, tot i la sequera, es veu que n’estan infestades. Vigileu. La muntanya té perills que desconeixia.
Ei, que és primavera! No badem. A florir, vinga! No et queixis que estem en lloc preferent. Sol de matí i a la tarda fresca. Un test? Tu somies! Qui ens voldria en un test? això és per a les plantes nobles, que n’hi diuen. Podiem haver anat al marge de la riera, com cada any, tens raó; però a mi, aquelles avingudes d’aigua que ens acaben duent a mar, què vols, em creen incertesa. Una situació més clàssica, cert, però sovint acaba com la fi del cagaelàstics. No totes les llavors són tan creatives, ni tenen tanta punteria com jo. Contenta hauries d’estar! La sermana que vé he sentit a dir que plourà. A més a més, la gent d’aquesta casa tenen una fuita d’àigua i jo vaig xuclant. Confiem que no ho arreglin. No rondinis més! Jo sempre havia envejat els jardins verticals. Em sento feliç! Va, pesada, concentra’t en la funció clorofílica que tens alguna fulla que grogueja. Quin sol més agradable!
Blanc esquitxat de porpra,
Avui, presentació del poemari Or i plantes, de @carlesduarte a la Fundació Hervás Amezcúa de Gavà. Llegeixo i sento música. Com un dolç bàlsam per l’ànima. Les paraules -les notes- insinúen records, imatges precioses. Començo a veure colors, llum i escletxes que enlluernen. Enyor i tendresa. En Carles Duarte, amb la seva poesia, ha pintat un quadre, ha creat música i ens desperta tots els sentits amb paraules ben triades, ben enllaçades: emociona. #poesia #escriureencatala #llegirencatalà #bookstagrammers #poetesencatala
Demà és 8 de març. Els 364 dies restants, moltes dones continuen maldant per la igualtat d’oportunitats. “No hi ha res que una dona no pugui aconseguir, pensava amb l’orgull d’haver esquerdat el sostre de vidre.” Les conseqüències d’aquest ascens eren impossibles de preveure! Extracte del conte El triomf de les dones, del meu recull de contes. La meva aportació a la lluita són relats que dibuixen aquesta realitat amb ironia i tendresa. #diainternacionaldeladona #relats #contescurts #escriureencatalà #llegirencatalà #bookstagramcatalunya #escriptorscatalans #lainsuportableabsènciadelbròquil @editorialtripode

Segueix-me a Twitter

Els meus tuits

Segueix-nos a Facebook

Segueix-nos a Facebook

YouTube

  • YouTube
  • Inici
  • Premsa
  • Segueix el blog
  • Contacte
Gràcies a Wordpress.com.
loading Cancel·la
L'entrada no s'havia enviat, comproveu les vostres adreces electròniques!
Ha fallat la comprovació del correu electrònic, torneu-ho a provar
Ho sentim, el bloc no pot compartir entrades per correu.