Un final feliç


 

La senyora Gutsems era mare de cinc fills, tots xicots. Tres eren solters i els dos casats havien tingut: una nena, el més gran, i tres nois, el més petit.  La bona dona era conscient que una sogra no sempre té les mateixes facilitats per fer d’àvia davant la mare de les criatures; però la parella del seu fill gran era òrfena i l’ajut de la sogra era més que benvingut.

Quan la senyora Gutsems visitava la casa del fill petit sovint hi havia l’altra àvia, la mare de la seva jove, que era qui feia i desfeia. Ella, discreta, anava a veure els nets puntualment un cop per setmana i els duia galetes de xocolata i alguna petita joguina de tant en tant.

Amb la neta hi tenia un gran predicament perquè no hi havia altres avis que competissin pel seu temps i afectes. No cal dir que era la nineta dels seus ulls i anava a buscar-la a l’escola tan sovint com podia, per poder fer juntes el trajecte d’una mitja hora fins a casa. Era just quan sortia d’escola que la nena tenia necessitat d’abocar tot allò que li havia passat durant el dia, i l’àvia s’havia convertit en la seva confident preferida.

—He vist que tu i el teu amic Roger no deixàveu jugar amb vosaltres aquell altre nen rosset.

—No és amic nostre.

—Però si vol jugar amb vosaltres l’heu de deixar, pobret. A tu no t’agradaria que t’ho fessin, això.

La nena es va mirar l’àvia amb atenció. A ella sempre la deixaven jugar amb qui volia. Era una criatura de cinc anys, primeta, morena amb els cabells rinxolats i uns ulls grossos i castanys com els del seu pare. Era de les primeres de la seva classe i mai s’havia plantejat la remota possibilitat que algú la pogués rebutjar. Ho va intentar analitzar.

—Jugàvem als tres porquets i ell no ens feia falta.

—Dona! Si sou un grup de nens i nenes heu de jugar amb tots. Segur que podeu trobar com fer que hi participi aquest nen. No m’agrada que cap nen estigui trist perquè no el deixeu jugar. No està bé.

La nena callà i quedà consirosa. L’àvia era una autoritat que, en determinades matèries, fins i tot superava els pares. En les confidències de classe, per exemple, sabia el nom de tots els seus amics i era la persona que més l’escoltava. Els pares tornaven atrafegats de la feina i eren més de fer sopars, banyar i donar instruccions.  Semblava que només la podien escoltar els caps de setmana i aleshores tot ja havia estat compartit amb l’àvia, l’oncle solter i la cangur. Les funcions de cada membre de la família i l’entorn estaven ben compartimentades i no demanava a l’àvia que li fes carn arrebossada, ni al pare que li cosís un botó de la bata,  ni a la mare que s’estigués molta estona quieta escoltant.

—El Diego ja juga amb nosaltres, àvia.

—Això sí que m’agrada, Clara. Veus com és millor comptar amb tots els amics?

—Sí —la Clara anava agafada de la ma de l’àvia i a la seva careta es veia reflectida la serenor del deure complert i la seguretat que la seva estimada àvia s’adonaria de com n’éra, de bona minyona.

—Heu jugat als tres porquets?

—No. Ja no hi juguem. Ara juguem a papes i mames.

—Està bé. I què feu?

—El Roger és el papa, jo soc la mama, la Mariona és la nena…, i anem tots a passejar i a comprar gelats.

—I el Diego? Què és el Diego?

—El gos —aquí la Clara s’aturà i fità la seva àvia, amb posat seriós—: A ell li agrada!

 

 

 

 

5 comentaris Digues la teva

  1. Rita Udina ha dit:

    hahhahahahaa…
    Com he rigut!

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Homenatge a la millor àvia del món.

      M'agrada

  2. montse cristobal ha dit:

    M encanta la clara: te un gran futur!!

    Enviat des del meu iPhone

    El 5 març 2019, a les 11:22, Contes i lectures <comment-reply@wordpress.com> va escriure:

    Eulàlia Armengol posted: ” La senyora Gutsems era mare de cinc fills, tots xicots. Tres eren solters i els dos casats havien tingut: una nena, el més gran, i tres nois, el més petit. La bona dona era conscient que una sogra no sempre té les mateixes facilitats per fer d’àv”

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      El té!

      M'agrada

  3. lacosina ha dit:

    Bon conte!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.