L’Agustina sabia que mai havia estat una llumenera, però sí que era estudiosa i perseverant. Feia més d’un any que llegia literatura sobre el tema, però no n’havia obtingut cap informació que li resultés útil. Tampoc no havia reeixit amb els tutorials més solvents i no s’acabava de refiar del seu enginy. Era conscient dels seus límits i per això havia de trobar un cas d’èxit en el qual emmirallar-se per adaptar-lo a les seves pròpies necessitats. Marple, Maigret, Brunetti, Wallander, Bevilacqua… tots acabaven amb resultats lluny del seu objectiu.

Per matar al cap de departament que li pessigava el cul i s’arrambava contra els seus pits quan ningú no el veia, li calia copiar un crim perfecte, un que hagués fet una bona persona, formal i complidora com ella, a la qual, al final, no l’enxampessin.