Orquídies


Florir a la primavera està bé per a geranis, rosers, hortènsies…, però nosaltres vam decidir que, tan bon punt comencés l’hivern, abans de Nadal, faríem una eclosió espectacular. Voleu dir que és assenyat? Penseu que ara venen gelades, els vaig dir jo, i que els vostres delicats pètals es poden cremar amb les baixes temperatures. Ser exòtic és exactament això, em van respondre: anar contracorrent, fer enveja als rosers podats, als troncs d’hortènsia arranats, i als vulgars geranis que, per la manca de sol en el racó on viuen, no tenen esma ni per treure un pom. Nosaltres posem el toc de glamur que li calia a la teva eixida, atapeïda de plantes comunes i poc interessants.            

Aquí, m’he ofès de manera solidària! La bellesa no cal que sigui rara, ni difícil de trobar! Hi ha res més espectacular que un gerani d’un color vermell carnós? L’hortènsia, que creix fins a una alçada de metre i mig, m’obsequia amb unes enormes flors, rosa intens, que les fulles verdes amb fistó de serreta fan ressaltar. Al roser no el veieu perquè està emparrat a la terrassa del pis; si no, us quedaríeu avergonyides de menystenir-lo. S’omple de roses d’un to més pàl·lid que les hortènsies. Les flors desprenen un perfum que justifica l’opinió que és una de les flors més preuades per a regalar. Embadaleixen la vista, l’olfacte i, per descomptat, el tacte. Un pètal de rosa té la suavitat d’una galta de criatura. Orquídies, sou precioses, espectaculars, ja us ho he fet avinent, però, que ara no tingueu competència perquè el vestit d’hivern deixa la resta sense ufana, no us fa pas les millors de l’eixida. Tinc memòria. Encara que ara al jardí no veieu cap flor, per mi hi són. Em fan feliç de maig a setembre, lligades a tots els records. Quan els pètals servien per jugar a cuinetes, fins a fer-ne rams per adornar el meu racó, després la meva casa. Les esperaré, ens retrobarem. Tot seran alegries. Vosaltres és el primer any que floriu. Estic contenta de veure-us. Gràcies. Tanmateix, cap exotisme inesperat farà que deixi de ser fidel als meus amors.

4 comentaris Digues la teva

  1. Carles Puig ha dit:

    En el nostre jardí, també ens ha florit una vara, que ja tenim a dins de casa, pero és cert lo que dius de l’anyorança per el reste de flors que ara estàn amagades. Gràcies per despertar records.

    Liked by 1 person

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Els amants de les flors ens entenem.

      M'agrada

  2. Rita ha dit:

    M’he emocionat!
    Quasi ploro. Jo estic atenta quan floreixen l’aladern, el galzeran i el llentiscle, que fan unes flor tan petitones que la majoria dels mortals no les veuen. Però jo les admiro i estimo perquè són les de sempre, les nostres. Que aquests arbustos hi siguin tot l’any no vol dir que no haguem de celebrar quan fan la minúscula flor!
    Igual que em fa feliç la torrada amb oli sal…

    La fidelitat no està de moda, però és una font de felicitat no comparable a la de les extravagàncies, estem d’acord!

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Estimem la senzillesa.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.