Un pessebre vivent


—Estarem més tranquils a la casa de l’àvia. Està sola en aquell casalot i diu que li fa mandra baixar a Barcelona. Passem un Nadal tots tres sols i fora feina i malentesos familiars —digué l’Anna al seu marit.

            —Al Pallars segur que hi neva. No tindrem massa fred?

            —Què dius, home! Ara fas de rabadà, tu? Joaquim, xato, que no estem representant els Pastorets. Fa vint anys que l’àvia va posar calefacció i, tot i això, manté la llar de foc sempre encesa perquè fa caliu. La Doloretes no para de queixar-se de la despesa i de la brutícia que fa el llenyataire amb les carretades d’alzina; l’àvia li remuga que els seus diners els crema com vol. Dues velles que no paren de discutir-se tot el dia! Però sort en té, de la Doloretes, que li fa la bugada i tots els encàrrecs. Fes-m’hi pensar que portem regals per a ella i el seu marit. Si no fos per aquests veïns, a nosaltres se’ns giraria feina.

            —D’acord, d’acord. Ja els ho diràs tu a filles, gendres i germanes que aquest Nadal el passarem tu i jo sols amb ta mare. Mirat des d’una altra perspectiva, trencar amb la tradició que jo pagui el dinar de vint-i-dues persones, ho veig un bon començament d’any. Que s’espavilin tots plegats!

            —Al cap i a la fi cada any rondinen i tot són entrebancs i fàstics. A la Mariona li anirà bé quedar-se perquè ja està de set mesos; poden organitzar-se a casa amb el marit i els nois. La Xènia, un any em va dir que sempre havia volgut anar a esquiar a Suïssa durant les vacances. Doncs, ara en serà l’ocasió, amb l’home i les criatures. El meu germà, amb l’excusa que sempre s’havia fet a la casa dels pares, a l’Eixample, acaben apuntant-se deu! Amb deu ganàpies, si celebren la festa ells solets, no s’enyoraran.

            —El teu germà hauria de vigilar amb els seus fills. El Bernat i la Lola fan una cara de penjats que esgarrifa. Em sembla que s’alimenten més pel nas que per la boca.

            —Quines ximpleries! Sí que els veig una mica alternatius, però encara són joves. Ni cas! Sempre exageres. Va. Truco a la mare i després aviso tothom perquè s’organitzin pel seu compte.

            L’Anna se sentia alliberada amb la perspectiva d’aquell Nadal tranquil. Preparar el dinar per a tanta gent la començava a encaparrar i, ni que fos per un any, volia vacances. Vacances i, en el seu magí, li rondava la idea de crear noves tradicions. Ella ja no estava per a tants tràfecs.

            —Mariona, maca, vols dir que en el teu estat et va bé viatjar? Ja ho sé que encara et falten dos mesos, però t’ho dic per tu, per la teva seguretat… No, no, dona, és clar que el pare i jo estarem contents de tenir-vos a casa per Nadal. A casa de la Doloretes dormireu? No serà un problema per ella i el marit? Ah!, que ja heu quedat entesos. D’acord, d’acord. Doncs comptem amb vosaltres cinc per al dia de Nadal.

            —No, nena, no. Sisplau, Sara, com pots pensar que ens agradi que sigueu els únics que no passeu el Nadal amb la família? Quines coses de dir! A casa l’àvia hi cabem tots; els cosins passaran la nit a casa la Doloretes. Ja ens arreglarem.

            L’Anna i el seu marit, asseguts al sofà, amb la televisió posada, miraven esmaperduts un documental de pingüins emperador fent el seu viatge anual. Tots junts, tots cap al seu destí a la recerca d’aliment. L’Anna, en lloc de pingüins veia parents en corrua, mudats l’un darrere l’altre, avançant sense aturador cap a casa l’àvia, amb la boca oberta esperant rebre el menjar que ella havia de cuinar. Els pingüins cunyats, amb pingüins fills i pingüins nets, travessarien les planes i turons, amb un mandat genètic inexorable, per arribar fins a la carn d’olla. Dos pingüins més s’haurien d’afegir a taula —va calcular l’Anna— en lloc de vint-i-dos, serien vint-i-quatre: la Doloretes i el marit, per mantenir la bona convivència.

            La imatge exterior ajudava a pensar en la ruta dels emperadors. Feia hores que nevava amb força i la neu s’acumulava. No calia patir, però: a les sis del matí passaven les màquines per netejar les carreteres.

            El vint-i-quatre al vespre, la Mariona, la filla embarassada, no estava fina. No havia volgut anar a missa del gall i feia una cara desencaixada. A dos quarts de tres de la matinada, van començar les contraccions.

            —Què vols dir que tens contraccions? Si encara no toca!

            —Renoi, tu creus que hauria de fer una instància per justificar que la criatura s’avança? Per l’amor de Déu, Pep, truca al metge immediatament!

            —Quin metge? Jo no tinc el telèfon del metge del poble! —el pobre marit estava superat pel tràngol que s’acostava i demanava ajut, amb ulls suplicants, a la mateixa dona que estava a punt de parir.

            —Doncs ves a buscar la Doloretes! —li escridassà la Mariona mentre feia ganyotes de dolor.

            Això, el Pep ho sabia fer. Va marxar corrents escales avall a trucar a la porta del costat. Al tercer truc, l’home de la Doloretes va treure el cap per la finestra. Un cop assabentat de la situació, va confortar el Pep amb un: ara baixem!

            El metge del poble havia anat a Girona a passar el Nadal i la llevadora vivia a uns quants quilòmetres. Amb aquella nevada i, malgrat les cadenes, el cotxe del Pep era massa baix per afrontar una carretera sense netejar.

            —No us amoïneu, aquí davant viu el pastor; té un quatre per quatre que ho puja tot —va tranquil·litzar-los l’home de la Doloretes—. Vaig a despertar-lo. He trucat a la llevadora i ja ens espera amb l’equipament.

            El part va durar unes quantes hores però tot va anar com una seda. La llevadora era una dona amb experiència i, tan bon punt s’havia fet càrrec de la situació, tots es van relaxar i començaren les abraçades d’enhorabona.

            A mig matí, la Mariona era al llit, amb els llençols de fil del l’àvia, dels que tenen randes a la gira, i un preciós nadó enganxat al pit.

            —Suposo que li posareu Jesús, oi, Mariona? —va insinuar l’àvia—. Ah! Li he encomanat al teu germà que doni la bona nova als cosins de França i els de València perquè s’assabentin del naixement. Tots aneu tan esverats que, si no hi penso jo, us n’oblidareu. L’Àngel té la llista de parents al dia i ho farà en un moment; això que ara en dieu les xarxes, ho domina a la perfecció.

            Amb cares enriolades, el llenyataire, el pastor i la bugadera venien a conèixer el nouvingut, i li portaven petits obsequis casolans improvisats: mel, ous, tortada i fruits secs.

            —Ja hi som tots! —va xiuxiuejar l’Anna a l’orella del seu marit—. Acaben d’arribar els millonetis: el meu germà, la dona i el cunyat, carregats de regals.

            —El pessebre complet! —va afegir amb veu imperceptible el marit— Darrere els tres reis, venen el Bernat i la Lola: els camells!

            —Vint-i-cinc a taula! Bon Nadal.

12 comentaris Digues la teva

  1. Maria Asuncion Ayuso ha dit:

    No volies cado ?????
    Doncs 25. tacesi un nadó.
    Que millor ????

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      😂😂😂 no es pot lluitar amb la tradició!

      M'agrada

  2. emili calvotravaglia ha dit:

    Si la recuperació porta contes i imaginació benvinguda sigui Altre cop em trec el barret davant tanta creativitat ben feta. Emili

    ________________________________ De: Contes i lectures Enviado: lunes, 13 de diciembre de 2021 14:02 Para: calvo_ros@hotmail.com Asunto: [Entrada nova] Un pessebre vivent

    Eulàlia Armengol posted: ” —Estarem més tranquils a la casa de l’àvia. Està sola en aquell casalot i diu que li fa mandra baixar a Barcelona. Passem un Nadal tots tres sols i fora feina i malentesos familiars —digué l’Anna al seu marit. &”

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Gràcies! Una abraçada per a tu i els teus pingüins.

      M'agrada

  3. Carles ha dit:

    Una trasposició en el temps amb molta imaginació. Una estoneta distreta sense pensar en les nostres cabories. Gràcies Eulàlia. El proper dilluns em matriculo de català.

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Efecte secundari, molt desitjat, de la literatura!!👏🏻👏🏻👏🏻

      M'agrada

  4. Victoria Rius alias Vicky ha dit:

    Hola Eulàlia gràcies per deixar-me compartir el teu conta i el teu bon escriure. Que tinguis un molt Bon Nadal!

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Una abraçada i un Bon Nadal!

      M'agrada

  5. Carles Reixac ha dit:

    Com el Gattopardo, i el príncep de Salina, personatge lúcid i clarivident, estoic i pesimista. Tot ha de canviar per a que no canvii res. I tornat a empassar-te el dinar de Nadal amb la família. Com cada any. Millor fugir a cavall amb Burt Lancaster. Si pot ser el De Aquí a la Eternidad, molt millor.

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Qui s’amaga darrera una reixes, mai queda ocult del tot! Gràcies per llegir-me.

      M'agrada

  6. Pere Barcelo Reverter ha dit:

    Molt bon conta, gracias per compartir-lo. Tot canvia per seguir igual. Bones Festes.

    M'agrada

    1. Eulàlia Armengol ha dit:

      Exacte! Una abraçada, Pere! Que passeu un bon Nadal.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.