Asseguda sobre la duna, prop d’on trencaven les onades del Canal del Nord, la Clara mirava l’espectacle. Sola i buida. Uns núvols, de diferents tonalitats de grafit, canviaven de forma i color. Els feia córrer un vent, que a casa seva n’hi deien Tramuntana, però desconeixia quin nom estrany li donarien aquells pescadors d’Irlanda. Doblegava les herbes altes dels sorrals i produïa un cant somort i continuat, com el que li agradava escoltar dels pollancres prop d’on vivia. Les fortes onades marcaven el contrapunt a la balada. Xatracs i gavines, com a velles sopranos esquerdades, es feien escoltar per damunt de l’orquestra. A ella ningú no l’escoltava.
Les narius de la Clara s’omplien de la fortor de les algues que es marcien al trencall, barrejada amb el salnitre que amarava la vegetació sòbria que l’envoltava. Tenia les galtes gelades i humides. Microscòpics esquitxos de mar l’empolsinaven. Va estremir-se-li el cos amb un calfred; va pensar que no era fred allò que sentia sinó que el seu cos, la pell, també volia participar en el festival. Duia un vestit d’estiu curt i les lleus esgarrifances li recordaven que tenia cames, braços, un escot i un coll que s’esborronaven pel contacte de l’aire i la humitat del mar. Comunió perfecta dels sentits. No va marxar fins que el sol es colgà. Un cop dreta, d’esquena al mar, encara li quedava per admirar el gran final: una escena on grisos, taronges i liles s’anaven pintant amb delicadesa per la banda de ponent.
La soledat i el buit havien permès que la bellesa absoluta la posseís.
Molt bonic!
M'agradaM'agrada
Cada dia et superes una mica més…
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies, Efuard🤗
M'agradaM'agrada
Em fas fer servir el diccionari, doncs moltes paraules són boniques pero no se qué volen dir. Molt poètica la posta de Sol. Gracies
M'agradaM'agrada
😂😂 faig servir les que escoltaca a casa!
M'agradaM'agrada
Gràcies Emili
________________________________ De: Contes i lectures Enviado: domingo, 31 de enero de 2021 15:45 Para: calvo_ros@hotmail.com Asunto: [Entrada nova] Buidor
Eulàlia Armengol posted: ” Asseguda sobre la duna, prop d’on trencaven les onades del Canal del Nord, la Clara mirava l’espectacle. Sola i buida. Uns núvols, de diferents tonalitats de grafit, canviaven de forma i color. Els feia córrer un vent, que a casa seva n’hi deien Tramunta”
M'agradaM'agrada
🤗
M'agradaM'agrada
Si, m’agrada molt.
M'agradaLiked by 1 person
Quin gust de llegir-te cosineta!!!!! Gràcies Ll.
Lluïsa Jover lluisajover.com
> El 31 gen 2021, a les 16:45, Contes i lectures va escriure: > > >
M'agradaM'agrada
Gràcies, Lluïsa!😘
M'agradaM'agrada
Gràcies per seguir-me 😘
M'agradaM'agrada
Que bonic aquest escrit, eulalia. Es com un poema de sentiments. Gracies
Enviat des del meu iPhone
El 31 gen 2021, a les 16:45, Contes i lectures va escriure:
Eulàlia Armengol posted: ” Asseguda sobre la duna, prop d’on trencaven les onades del Canal del Nord, la Clara mirava l’espectacle. Sola i buida. Uns núvols, de diferents tonalitats de grafit, canviaven de forma i color. Els feia córrer un vent, que a casa seva n’hi deien Tramunta”
M'agradaM'agrada
🥰
M'agradaM'agrada